De les ciències socials i i les seves investigacions

Després de molt de temps (quatre anys, que es diu ràpid!) m'he decidit a tornar a escriure una entrada a aquest bunyol que intenta ser un blog. El motiu que durant tant de temps no hagi dit res és que sempre he pensat que per dir alguna cosa cal tenir quelcom interessant a explicar, que sigui mereixedora del temps que els possibles lectors hi hagin d'invertir. Finalment, però, he pensat que tampoc obligo a ningú a perdre el seu temps amb aquests textos infames, i que qui ho faci és lliure d'apagar l'ordinador quan li surti dels collons.
Dit això encarrilem el tema que ens duu entre mans i, per fer-ho, vull exposar una anècdota que em va passar fa unes setmanes i que em sembla que pot il·lustrar el que em vul referir: com alguns sabreu, fa uns anys vaig estar viatjant amb el meu oncle per centre-Amèrica (Cuba, Chiapas, Guatemala...) i a Nicaragua (mai podré oblidar les experiències que vaig tenir en aquell país), vaig tenir la fortuna de trobar-me un antic guerriller del FSLN (que havia pres part de manera activa a la revolució armada del 1961-1979 contra el govern d'Anastasio Somoza García) que em va explicar -entre moltes altres coses, molt més interessants- que el terme "Gringo" provenia de la degeneració de "green go!", en referència als crits que els hi feien els nicaragüencs als militars nord-americans per mostrar-los el seu rebuig.
Aquesta veritat, que durant molt de temps va ser per mi objecte de reconstruccions imaginàries d'aquell període, va suposar un primerenc "treball de camp" en el que em sentia orgullós de mi mateix d'haver estat capaç d'introduir-me en la llògica pròpia d'aquella gent, i ser capaç de donar significat a termes que, amb el temps, han esdevingut universals: "jo ja sé el perquè dels gringos", pensava...
Fa uns dies, però, mentre llegia "Viage a la Patagonia Austral" de Francisco Pascasio Moreno (la crònica de viatge en la que el famós Perito Moreno remunta el riu Santa Cruz fins arribar al llac que ell mateix decidirà anomenar Lago Argentino) em vaig soprendre en veure que, ja al segle XIX, els argentins es referien als nord-americans com a "gringos"... Collons! Tot l'imaginari que m'havia anat construint en torn aquest concepte, de cop, trontollava (per no dir que directament se n'havia anat a la merda...) Que resultava que no era cert tot el que aquell antic guerriller m'havia explicat? Com podia ser que un puto comentari aïllat enmig d'un llibre em fes trontollar les experiències que un home m'havia estat narrant i que tanta activitat mental m'havia generat durant els darrers anys?
No crec que em mentís l'un, però evidentment l'altre em feia pal·lès que el terme venia de lluny... I aquí és on volia anar a parar (el puto exeple s'ha allargat, eh? Tot sigui per fardar de viatge a Nicaragua ;) )
Sovint englobem disciplines com la sociologia, l'antropologia, etc. en un terme genèric que les engloba: "ciències socials" i aquest, al seu moment, l'empremem per poder contraposar tots aquests coneixmenets als de les "ciències pures" (física, matemàtiques, etc.). En aquest sentit, doncs, sovint ens capfiquem en ser capaços de crear sistemes de falsació que dotin la nostra disciplina d'un fonament contrastat de coneixement que ens permeti que, quan arribem a conclusions, aquestes responguin a criteris "científics". I això està molt bé, ha de ser així.
De tota manera, cada cop penso més que les "ciències socials", en tan que "socials", tenen poc o molt poc de "científic". M'explico: a diferència que en la fotònica, que és capaç d'obtenir resultats objectius i mesurables en funció d'uns experiments desenvolupats a laboratori, els nostres estudis es basen en les respostes que ens donen les persones i aquestes, no ho oblidem, poden mentir, re-interpretar el significat dels esdeveniments en funció dels canvis de context històrics i personals, poden oblidar... I, en definitiva, ens proporcionen una font de resultats "inestable", en el sentit que resulta difícil establir premisses universals amb bona part dels casos en els que treballem. I això que vol dir?
Personalment opino que això ens situa en un estat en el qüal no podem intentar enmirallar-nos amb les ciències exactes (que per algun motiu seran exactes, no?) i que, tot i que això pugui resultar frustrant, hem d'assumir que, si la ciència és la contrastació de resultats precisos i mesurables, nosaltres no som científics.
Tot això, però, no crec que tregui valor a la nostra tasca, ni que haguem de renunciar a fer treballs ben fets (ara haurem de discutir què cony vol dir això de "treballs ben fets", perquè m'hi he lluit eh?!). Ara bé, sí que és cert que crec que hem de renunciar a pretendre donar resultats irrefutables per ser conscients que, en el fons, describim realitats canviants, interpretables, i que donem veu als qui no la tenen i procurem equilibrar una balança de poder que mai serà favorable (aquí ja m'estic fotent en un altre jardinet, que deixo per als teòrics de l'antropologia compromesa i tota la pesca).
La veritat és que no aclareixo gaire res, i que aquest text és acadèmicament una merda. Tot i això no pretenc donar cap resposta (Déu me'n guard!) i, francament, tampoc era la meva intenció desenvolupar una obra mínimament "científica" (xist, bo).

A tot això, si un dia en teniu l'oportunitat no us heu de deixar perdre Nicaragua (on, entre d'altres coses, podreu comprobar com n'arriba a corrompre, el poder!) i pels carrers de Managua, entre la misèria, gratar una mica per descobrir una gent i unes històries al·lucinants!